dijous, 29 de maig del 2008

PER ALS PARES

PER ALS PARES.

VIOLÈNCIA

És fonamental recordar que un alt index de violència verbal pronostica actes de violència física a curt i mig plaç.
La violència és una conducta apressa i no camvia espontaneament per la coluntad o les promeses.

RECURSOS PER ALS PARES.

Els pares és troben amb un desafiament diari en el control de la conducta del seus fills. Hi ha errors, comúns, com la falta d'elogi d'una conducta positiva, les dificultats per mantindre una norma disciplinaria o la falta de límits.
Utilitzeu reforços positius, gratificacions simples davant una bona conducta.
I que ambdós pares acorden les mateixes normes.
Que no és contradeixquen davant el xiquet ni és desautoritzen l'un al altre. És poden utilitzar els càstics, sempre que siga en el mateix moment en el que s'ha comes la falta, i no deuen necesariament prolongar-se en el temps.
Brindar varies opcions, escoltar el seus desitjos i donar-los la posibilitat de triar.
Ensenyar a compartir activitats i joguets, estimular el companyerisme i la solidaritat entre germans, per a que el xiquet puga traslladar aquesta conducta a altres àmbits.
Ficar límits entre els germans, ensenyar al xiquet a respetar al seu germà, els seus joguets i jocs. Trasmetre al xiquet la capacitat "d'esperar", com una manera d'interioritzar la tolerància a la frustació, és a dir, com una manera d'ensenyar als xiquets a esperar els resultats o a esperar vore els seus desitjos cumplits, que no tot és "ja", que deuen esperar el moment o que deuen esperar el seu torn.
Mireu als xiquets als ulls avanç de donar-li una ordre. Feu que cumplixquen les vostres ordres, així els transmitireu que sempre que es dona una ordre, aquesta deu de ser cumplida.
Excés de violència en la tel i en els jocs d'ordinador.
L'influencia negativa de la televisió i la falta de diàlec familiar pareixen ser els grans responsables de l'agresivitat de xiquets i xiquetes. La tasca conscient i responsable dels pares resulta clau per sol·lucionar aquest preocupant problema. Els pares que fomenten el diàleg familiar no tenen per que preocupar-se. Probablement els seus fills controlàn l'agresivitat, la canalitzaràn i la faran eixir fora d'una manera més constructiva. En aquest cas, les pel·licules agresives no modificaràn el seu comportament, seràn sols un passatemps.

CONSELL A TINDRE EN CONTE.


Dosificar les hores de televisió.
Ensenyar-los a diferènciar el que es bó i el que es dolent, la realitat de la ficció, el que és absurd de el que és possible.
Despertar en ells el sentit crític.
Procurar mantindre als xiquets al marge de les pelees familiars i dels conflictes de parella. No hi ha res pitjor per a ells que presenciar actituts entre aquells als que volen.

DESITGEM QUE AQUESTES REFLEXIONS US SIGUEN D'UTILITAT.

L'Equip docent.